LA MEVA
ITALIA
Just abans de pujar a l’autobús, a l’esplanada del Brugulat, es
palpaven nervis mesclats amb il·lusió. Pares i mares dient-nos adéu davant la
tristesa de deixar els seus estimats durant una setmana. Prometia ser el viatge
de la nostra adolescència, i ho va ser.
L’equipatge va carregar-se al bus. A poc a poc ens vam allunyar de
terres catalanes al mateix pas que ens adormíem en un son profund custodiat per
un batibull d’il·lusions.
Ningú s’esperava la gran setmana que passaríem...
Un cop vam arribar a territori Italià, el cansament va aparèixer a
marxes forçades, però un cúmul de visites va permetre que la nostra ànima
despertés.
La setmana a Itàlia va passar molt ràpid per a tots, però aquest “ràpid”
és relatiu, ja que durant el viatge, el temps transcorre lentament, però un cop
arribes a casa tot s’amuntega i t’adones que ha passat molt de pressa.
Un cop ets a casa t’adones dels petits detalls que no vas poder
aprofitar, dol una mica, però forma part d’una sortida que marca la fi d’una
etapa.
Què ha significat per a mi aquest viatge?
Grandiós queda curt... La cloenda de l’amistat que hem establert durant
4 anys, ( i alguns més ) amb aquestes grans persones mereix emocionar-se, ja
que, hem passat molts bons moments i alguna tristesa, però en fi, sempre resta
el millor.
Sé que estic tractant aquesta redacció com un punt i final, com si fos
la fi d’un cicle, però no, és un punt i a part, que reviurem cada vegada que
busquem dins la ment de cadascú, però només tancant els ulls i rient.
4rt ESO, que grans sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada