Redacció Català

El meu somni era anar a Júpiter Després de sopar sempre anava a la meva habitació a perfeccionar els meus plans sobre un futur proper. Qualsevol persona que entrés al meu dormitori entendria el que estic tramant. Nebuloses, el sistema solar i un conjunt d’estrelles que no s’escapolirien de la meva ment fins que no realitzés la meva proesa. De cop vaig escoltar la fina veu de la meva mare que sorgia de la porta de fusta, aquesta, separava la realitat de la ficció. -Alba! Vinga cap al llit a dormir, que demà hi ha col·legi!- cridava l’Eva des del menjador. Cada dia la mateixa història pensava jo, per raons com aquestes em volia fer gran, tenir fills i un marit ben plantat, en definitiva, una familia exemplar. Com cada nit, abans d’abrigar-me, agafava els meus apunts i dibuixos sobre la nau espacial que d’aquí uns anys seria el meu vehicle per visitar el que ningú ha trepitjat, Júpiter. Amb el capçal de color verd, les ales de color groc i uns bons propulsors en faria prou i, per descomptat, una mica de sort... I com un vaixell dins una tempesta, m’acostava cada vegada més al son. (...) -Bon dia reis! Passarem llista com cada dia! (...) -I amb el número 29, la més petita... l’Alba!- anuncià la Martina, professora de Cátala. -Sí- xiuxiuejà l’Alba. Aquell dia s’havia de portar un dibuix amb la professió del futur que volíem realitzar. En aquell mateix moment li vaig ensenyar la meva representació, el coet idíl·lic per anar al més enllà. -Molt maco el dibuix- digué entusiasmada la Martina-. Això significa que de gran vols ser astronauta, oi? Doncs no crec que ho puguis ser... Només fa 5 anys que s’ha viatjat a la Lluna per primer cop i vols anar a Júpiter? Alba, centra’t més en els estudis i l’endemà serà millor, i seràs una bona professora com jo. Les paraules de la Martina van sonar com una plantofada pel meu objectiu. El cas és que vaig tornar plorant cap a casa, tothom s’oposava al meu gran somni... Deien que no mirés tantes pel·lícules. (...) 20 anys després vaig llegir això, només tenia 8 anyets, i en quest lloc anomenat món, tot és possible... Potser no vaig viatjar a Júpiter amb la meva nau perfecta... Però el que es desitja des de petit es fa realitat algun dia, i avui emprenc el meu primer viatge a la Lluna... FI. Pau